Avui ha mort la part més meravellosa d’N&P. Pels que no el vau conèixer, us diré que familiarment li deia Negri, encara que el primer nom oficial que ens va venir al cap en treure’l de la gossera va ser el de Negret. Em recordo pujant les escales de Vilanova, pensant que ja teniem un nou inquilí a casa. El Josep va ser l’encarregat d’anar-lo buscar i amorosament es va posar a la seva falda de camí a casa. Era el seu primer amic.

Avui és un dia trist. Molt trist. Ens hem despertat amb la mort del Negret, un cotxe que s’ha donat a la fuga i un toll de sang que no fa més que obrir-nos la ferida. La iaia, el dia 3 d’abril farà un any que ja no és amb nosaltres li deia Negreta i quan no la veia em preguntava per ella. La Rosa li donava galetes integrals, el Miquel pastissos de cabell d’angel. No li doneu sucre, feia el Josep. El Llorenç li donava pa amb llet. Ningú podia evitar les ganes de veure’l content.

La Ramona i la Cecília èrem reticents a que ens pugés a les cames. Pero avui la Ramona ha sigut la primera de vindre i ha plorat recordant la seva amiga Sara. Ahir a la nit quan vaig tornar a casa encara em va voler pujar. Prou Negret, que m’embrutes. Però el portava al metge i no fa gaire, encara recordo l’anècdota de confondre’l per sa germana a la clínica veterinaria quan es va posar malalt. El vaig haver de deixar unes hores amb la doctora i a l’arribar a casa no vaig poder evitar la plorera.

La Ramona de Mollerussa també ha entristit. Ja li he donat un parell de Caserios. Era el ritual d’arribada i llavors no paràven les festes, els jocs i les carícies. Que no ens l’emportem a Cotlliure? em va dir la Núria. Aquest any no, que ens farà nosa. És llavors quan te n’adones de les persones i animals que estimes mai no fan nosa. Encara no ho sap. La Núria es d’excursió i esperarem a que arribi per dir-li. No em vull imaginar la seua tristesa.

El Negret era la primera meitat d’N&P. La més important, la més alegre, la que en Josep s’estimava com res en aquest món. Ell patirà la seva marxa més que ningú. Els seus passeigs, els jocs, les abraçades. Mai havia conegut un ésser capaç d’estimar amb tanta intensitat un animal. El pentinava, li donava ossets i pilotes per jugar. És tan trist veure desaparèixer als que estimes…

L’hem enterrat al pati de casa mentre la Pam s’ho mirava. Amb ell han marxat els jocs i tots els ossets que quedaven a la bossa. El dia és clos, avui. La tristesa oberta de bat a bat. Adéu, Negret, adéu.